Kafr Qud
| كفر قود | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 171/207 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Jenin | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Kafr Qud (àrab: كفر قود, Kafr Qūd), també Kafr Qad, és una vila palestina de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, a l'oest de Jenin. Segons el cens de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCBS) tenia 1.143 habitants en 2007.[1]
Geografia[modifica]
Kafr Qud està situada al nord de la vall de Dothan a l'estret barranc per sota de la muntanya Jabal Shibli al nord. Té una altitud mitjana de 330 metres sobre el nivell del mar. El corrent Bir al-Balad (també conegut com a "Bir Kafr Qud") a l'interior del poble serveix com la font d'aigua més propera. Es troba al sud de la carretera que uneix al-Hashimiya amb Jenin,[2] i les localitats més properes són Kufeirit al sud-oest, al-Manshiyya al sud i Burqin a l'est.
L'antic lloc al mig de Kafr Qud és petit i envoltat per un barranc prop del corrent de Bir al-Balad. La majoria dels habitatges modernes va ser construït a l'est del lloc, encara que el material dels antics edificis està molt present en algunes parets. El 1979 la zona urbanitzada de la localitat ascendia a aproximadament a 15 dúnams.[2]
Història[modifica]
La vila està situada en un lloc antic, amb cisternes tallades en la roca i pedres antigues reutilitzades per fer cases. S'ha trobat ceràmiques de l'època romana d'Orient.[3]
Kafr Qud, com la resta de Palestina, fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596, la vila apareix com a Kafr Qud a la nàhiya de Jabal Sami al liwà de Nablus. tenia una població de 19 llars i 5 solters, tots musulmans. Es pagaven impostos pel blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, els ingressos ocasionals, cabres i ruscs.[4]
Edward Robinson identificà Kafr Qud amb "Caparcotia" quan la visità el juny de 1838.[2][5][6] El 14 de juny de 1870 Victor Guérin va assenyalar que Kafr Qud era "oculta a les muntanyes amb boscos d'oliveres i figueres ... i molt probablement el lloc és Caparcotani de Ptolemeu i la taula de Peutinger." Va estimar la seva població en 300 habitants.[7] En 1882 Kafr Qud fou descrita com una «poble de bona mida en un buit entre els turons» al Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund.[8][9]
Època moderna[modifica]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Kufr Qud tenia una població de 161 habitants, d'ells 153 musulmans i 8 cristians,[10] els cristians eren tots ortodoxos.[11] Gairebé no es produïren canvis en el cens de 1931, quan Kafr Qud tenia 41 cases ocupades i una població de 162 habitants; 9 cristians i la resta musulmans.[12]
En 1945 la població era de 250; 240 musulmans i 10 cristians,[13] amb 5.463 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població.[14] 908 dúnams eren usats per plantacions i terra de rec, 2,170 dúnams per cereals,[15] i 14 dúnams eren sòl edificat.[16]
Com a conseqüència de la guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Kafr Qud van passar a pertànyer a Jordània i després de la Guerra dels Sis Dies de 1967, ha estat sota domini israelià.
Referències[modifica]
- ↑ «Table 26 (Cont.): Localities in the West Bank by Selected Indicators, 2007» (en arabic) p. 106. Palestinian Central Bureau of Statistics, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Zertal, 2004, p. 99
- ↑ Dauphin, 1998, p. 751
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 128.
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 158
- ↑ Robinson, 1856, p. 121
- ↑ Guerin, 1875, p. 224
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 47
- ↑ Zertal, 2004, p. 100
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Jenin, p. 30
- ↑ Barron, 1923, Table XV, p. 47
- ↑ Mills, 1932, p. 70
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 16
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 54
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 99
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 149
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S.. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Zertal, Adam. The Manasseh Hill Country Survey. 1. Boston: BRILL, 2004. ISBN 9004137564.
Enllaços externs[modifica]
- Welcome To Kafr Qud
- Survey of Western Palestine, Map 8: IAA, Wikimedia commons
